Es defineix la Transició com el període de temps comprès entre la fi de la Dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya, a través d'una nova restauració borbònica. Però la Transició no va ser més que una maniobra de distracció que va forçar la prescripció amb total impunitat dels delictes comesos pel règim franquista, l'acceptació de la voluntat del dictador (el Rei Joan Carles I va ratificar en el seu càrrec al President del Govern del règim franquista, Carlos Arias Navarro), una traïció als represaliats i un ofegament dels nacionalistes i independentistes. Va ser la solució que convenia als que la van fer. I la van fer entre ells, entre dretes i esquerres. Com va dir Fernando Abril Martorell, “la Transició la van fer persones, no partits”. La transició va ser l’escut per a tots aquells que haurien d’haver anat entre reixes, tan d’un costat com de l’altre. Va ser un error, va estar mal liderada, i ara en paguem les conseqüències. El mateix passa amb la Constitució, feta per polítics que anteriorment havien estat al Govern de Franco, com Fraga, i polítics coaccionats per militars franquistes. Són lleis medievals, lleis que antidemocràtiques, que no afavoreixen la igualtat i que impedeixen la llibertat de les nacions que hi ha dintre d’Espanya, que no és una nació, sinó un estat plurinacional.
Un exemple molt clar de la regressió de la Constitució el trobem avui a Euskadi. El Lehendakari basc, Juan José Ibarretxe, vol consultar al seu poble una qüestió tan important com el futur d’Euskadi i no podrà fer-ho, encara que compti amb el suport del Parlament basc (34 a favor i 33 en contra) i cregui que preguntar al poble és escoltar al poble. Els motius? Els dos partits majoritaris d’Espanya no volen que es celebri aquest referéndum. Socialistes i populars argumenten que és anticonstitucional, i que els referèndums s’han de celebrar a la totalitat d’Espanya. Ibarretxe ha respòs que "no divideix qui pregunta, sinó qui prohibeix consultar", i ha defensat que "la democràcia no consisteix en impedir a una societat que opini, sinó en consultar".
Per què no pot, el màxim dirigent d’una nació, consultar mitjançant un referèndum al seu poble? No pot fer una consulta popular per decidir un tema tan important com és el futur del poble basc? Canadà –nació que ha sigut sempre un exemple de democràcia- va permetre a Quebeq fer un referéndum d’aquest estil. Però a Espanya es veu que no és possible. Deu ser perquè els dirigents que hi ha hagut de la Guerra cap aquí han fet les coses a la seva manera, sense que els importés la opinió ciutadana.
Es defineix la Transició com el període de temps comprès entre la fi de la Dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya, a través d'una nova restauració borbònica. Però la Transició no va ser més que una maniobra de distracció que va forçar la prescripció amb total impunitat dels delictes comesos pel règim franquista, l'acceptació de la voluntat del dictador (el Rei Joan Carles I va ratificar en el seu càrrec al President del Govern del règim franquista, Carlos Arias Navarro), una traïció als represaliats i un ofegament dels nacionalistes i independentistes. Va ser la solució que convenia als que la van fer. I la van fer entre ells, entre dretes i esquerres. Com va dir Fernando Abril Martorell, “la Transició la van fer persones, no partits”. La transició va ser l’escut per a tots aquells que haurien d’haver anat entre reixes, tan d’un costat com de l’altre. Va ser un error, va estar mal liderada, i ara en paguem les conseqüències. El mateix passa amb la Constitució, feta per polítics que anteriorment havien estat al Govern de Franco, com Fraga, i polítics coaccionats per militars franquistes. Són lleis medievals, lleis que antidemocràtiques, que no afavoreixen la igualtat i que impedeixen la llibertat de les nacions que hi ha dintre d’Espanya, que no és una nació, sinó un estat plurinacional. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada