Ser modest, és un adjectiu que, d’entrada, t’atribueix bones qualitats basquetbolísticament parlant. Però un jugador de bàsquet no pot ser el cent per cent modest, ja que això tampoc és del tot bo. Hi ha jugadors que són massa modestos per jugar a aquest esport.Personalment, m’enrecordaré sempre d’un entrenador que vaig tenir la oportunitat de coneixer a unes estades de bàsquet. Deia: "Teneis que ser chulos, yo quiero a jugadores chulos." -Paraules textuals-. I no és un mal entrenador. És més, ha estat a Estats Units entrenant a jugadors que estan o han estat a lligues importants americanes i fins i tot algun ha arribat a l’NBA. En un principi això em va sobtar, perquè jo era dels que pensava que un jugador havia de ser el cent per cent modest, però sents aquestes paraules d’un entrenador amb experiència i et poses a reflexionar sobre el tema. El bàsquet vol jugadors extrovertits, amb decissió i iniciativa i també amb un punt de xuleria en un moment donat. Jugadors d’aquells que, quan perden una pilota o fallen un tir, en comptes d’enfonsar-se, els serveix d’estímul per crèixer més a la següent jugada. El bàsquet no vol jugadors tímids i sense empenta que si fallen dos cops seguits, tiren la tovallola, i ja no intervenen més en tot el partit per por de tornar a fallar.
Això també es nota en les cares i els estats d’ànim d’un jugador. Sempre hi ha partits bons i dolents, però encara que no estiguis encertat, en un partit no et pots deixar anar i passar de tot. Si no t’entren els tirs, has de buscar altres facetes que puguin beneficiar al teu equip i jugar amb un somriure a la cara, que es noti que et diverteixes i que no jugues atemorit.
-JAUME NOGUERA-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada