És l'hora de la veritat

Per Marc Nicolich

Estem tips de sentir tantes advertències sobre la sequera. “Aquest any hi haurà sequera” o “aquest any hi hauran restriccions d’aigua” o “aquest any les passarem magres”, hem sentit últimament. El fet és que des de fa uns quants anys aquest tema s’ha convertit en un dels principals problemes de l’època calorosa. I tothom diu que hem d’estalviar aigua, que hem de prendre les mesures convenients i complir-les, o simplement que no gastem tanta aigua. Ara bé, fins aquí estaríem d’acord si les coses fossin realment com diuen, però el fet és que patim sequera perquè als peixos grossos els dóna la gana. Si, senyors, els peixos grossos, els mateixos que ara tenen Catalunya a les seves mans, els mateixos que ens manipulen i ens diuen que la culpa és tota nostre perquè malgastem aigua i del canvi climàtic perquè està afectant al nostre ecosistema.

Però a mi em cauria la cara de vergonya de dir això quan la seu de “Aigües de Barcelona” té un jardinet molt i molt maco amb, endevineu què. Una font. I una font de les grosses. Fins aquí pots pensar “no m’agrada gaire però com que és un circuit tancat no passa res”. I és cert. Però arriba un punt en que l’aigua s’embruta, s’evapora, o simplement es vessa. I quan arriba aquest punt s’ha de renovar. Això suposa ja una despesa d’aigua del tot innecessària i il·lògica. Però no només és aquest el problema. La cara dura de tota aquesta gent arriba a extrems esperpèntics quan saben que, a les canonades que porten aigua a Barcelona es perden des de fa 3 anys uns 432.000 litres d’aigua al dia, i no arreglen la situació. Ara mateix són tot promeses i més promeses. Però, qui les complirà ? És una pregunta que mai sabrem contestar. Aquest és el problema de “Aigües Ter-Llobregat” (ATLL). Segons càlculs municipals, la pèrdua és de 18 metres cúbics d’aigua cada hora. L’aigua va a parar a una riera que prové de la mina de Canyet i que travessa un barri i algunes zones d’horts, fins arribar al mar. Ara, l'Ajuntament es planteja reutilitzar l’aigua per regar parcs o jardins, almenys fins que la companyia hagi reparat l’avaria, segons informa El Punt. Segons ha explicat l’Ajuntament de Badalona en un comunicat, porta anys reclamant que la fuita de la canonada de conducció Cardedeu-Trinitat es repari i es deixin de malbaratar els recursos hídrics. "L'aigua de la riera de Canyet és un tema històric que des de l'Àrea de Medi Ambient i Mobilitat de l'Ajuntament de Badalona s'hi porta anys treballant per tal de recuperar-la", han explicat. L'any 2005, en el marc del primer decret de sequera, l'Ajuntament es va plantejar poder aprofitar aquesta aigua per regar el parc de Montigalà, han afirmat. L'elevat cost d'aquesta inversió, que incloïa la construcció d'un dipòsit de grans dimensions i la canalització de l'aigua fins el parc, va fer que des de l'Àrea de Medi Ambient es treballés per assegurar que el cabal existent es mantingués al llarg del temps, han explicat. "Un cop inspeccionat l'origen de l'aigua, es va tenir la sospita que la major part del cabal provenia de una fuita de la conducció Cardedeu-Trinitat propietat d'ATLL", han assegurat.

L'Ajuntament es va posar en contacte amb els serveis tècnics d'ATLL i, desprès de vàries visites sobre el terreny i de les analítiques corresponents, es va comprovar que una part importat del cabal, al voltant del 80%, era aigua compatible amb la d'origen de la conducció Cardedeu-Trinitat
Així doncs, a tall de conclusió, entenc que estem estalviant l’aigua que perden les canonades, i jo penso que ja n’hi ha prou de tants transvasaments i tantes histories, ara és l’hora d'afrontar els problemes de cara, senyors, ara és l’hora de la veritat.