Pèssima salut democràtica

L’estiu del 2002, un jove de Terrassa, en Franki, va ser condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per haver assistit –suposadament, ja que no hi ha proves que acreditin la seva participació als fets pels quals ha sigut jutjat, tal com van confirmar els policies que van declarar al judici- a la despenjada de la bandera espanyola del balcó de l’Ajuntament de la seva ciutat. Aquest fets es van produir durant la festa major de Terrassa, i tot i que el jove no tenia antecedents penals, haurà de complir la seva condemna al costat de lladres, violadors i assasins.

Que sigui més important un trosset de roba que la vida d’algunes persones em resulta, si més no, surrealista. Però per al magistrat Rovira del Canto són més importants 10 centímetres de la seva bandera, que la vida d’algunes persones. Això queda clar en veure que per a treure la bandera espanyola del teu Ajuntament et cauen gairebé tres anys, el mateix temps que li va caure al Farruquito per atropellar un home i donar-se a la fuga.

L’escriptora Isabel-Clara Simó va manifestar que “les lleis medievals espanyoles això ho tipifiquen com a delicte. Només l’espanyola. La catalana la pots cremar, embrutar o rebregar; per tant, no valen els arguments que són coses que poden ferir la sensibilitat de la gent. No: ho consideren delicte perquè és un símbol d’un Estat, i un símbol, per a aquests retrògrads, és més important que les persones. I que consti que els ultres judicials que promouen aquesta mena de lleis obsoletes són els mateixos que s’escandalitzen perquè ‘els moros’ s’ofenen per les caricatures de Mahoma”. L’excusa de l’empresonament es troba, doncs, en les lleis franquistes encara vigents que defensen els símbols del Poder per sobre el dret a la llibertat d’expressió. Un altre fet sorprenent és que els símbols espanyols són sagrats; els catalans no. Per això no hi ha cap persona a la presó acusada d’ultratge a la bandera catalana. Cal recordar que van ser els mateixos Mossos els que van negar la crema d’una bandera catalana a Sant Cugat del Vallès el passat 11 de Setembre.

També sobta que el govern del PSOE, suposadament un partit progressista i d’esquerres, hagi denegat repetidament l’indult, i que la Conselleria d’Interior d’en Saura, que sembla que es preocupi més per les injustícies del Tibet que per les d’aquí, hagi reprimit les protestes en contra d’aquest empresonament sense motius.

Queda clar, doncs, que aquesta sentència és una mostra més de la pèssima salut democràtica d’Espanya, que cada dia fa més palesa una manca de maduresa com a Estat modern amb llibertat d’expressió i opinió, com ho van ser al seu dia la condemna a Jaume Roura i a Enric Stern per la crema de fotografies del Rei, i la multa a El Jueves per la famosa portada dels Prínceps.