dimarts, de juliol 29, 2008

La Casa Gran del catalanisme?

Crec que les declaracions del número dos de Convergència sobre el català del President de la Generalitat, José Montilla, són totalment innecessàries, excloents i fora de lloc. El català, històricament, ha sigut una llengua integradora, però ara, pel que es veu, els promotors de la casa gran del catalanisme no ho entenen així. Declaracions com les de Puig, que va dir que “el President destrossa la nostra llengua” i que “ni tan sols llegint és capaç de tenir una mínima dicció i pronunciació correcta de la nostra llengua”, fan que molta gent nouvinguda no s'atreveixi a parlar en la nostra llengua. I d'aquesta manera és impossible que Catalunya avanci cap a un futur igualitari. Hem de valorar els esforços de les persones nascudes en altres punts per integrar-se i parlar en la nostra llengua, encara que ho facin amb menys fluidesa que algú que ha pogut tenir un ensenyament en català. Ara bé, per a gent com a Puig, un ressentit incapaç d'acceptar democràticament el resultat de les passades eleccions, és més important la manera d’expressar-se d’una persona que les seves idees i ganes de treballar per a millorar allò que el seu partit va espatllar durant 23 anys. I, senyor Puig, seguint amb la seva regla de tres, si bé els funcionaris han de passar exàmens, proves i tests psicotècnics, potser els polítics també s'haurien de sotmetre a algunes proves abans de dedicar-se a la política, no? I a veure quants en queden.

2 comentaris:

Jofre ha dit...

El que passa és que el Puig és un mal bitxo (en el bon sentit) que té una mala llet... I si, és cert que aquell dia hauria pogut guardar la llengua a la butxaca, però a veure, el Montilla fa 20 anys, si mal no recordo, que està a Catalunya, però com que estava a "Cornexá" d'alcalde, ves a saber perque li calia aprendre català... I no s'hi ha volgut esforçar mai, o sigui que Puig, tot i que calladet està més mono, té tota la raó del món.

Jofre ha dit...

Ah, i per cert, el Puig més que molta gent, té el dret de ficarSe amb el català de la gent, perquè para una català molt bo (més bo que el de molts).