No és qüestió de diners; és qüestió de justícia

Per Marc Nicolich

En aquests moments, marcats pel debat sobre el nou model de finançament de Catalunya, entenc que el principal problema de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat Espanyol és la poca correlació que hi ha respecte el tema del finançament entre el nou Estatut de Catalunya i les lleis de l’Estat Espanyol.
Hi ha incongruències en cada un dels escrits que sempre fan decantar la balança cap a un cantó o cap a un altre. Però en darreres negociacions, i més després de les declaracions d’Alfonso Guerra, ha quedat palès que l’Estat Espanyol està tenint una actitud prepotent i pedant, sense ganes d’arribar a un acord derivat d’una llei que van votar una àmplia majoria dels catalans.
Arran d’això, una de les solucions que ens passa pel cap a molt catalans és la independència, però està més que clar que aquests usurpadors no ens la donaran. I la raó és la mateixa per la qual no ens concedeixen ser comunitat autònoma amb concert econòmic, anomenades comunitats forals, com són Navarra i el País Basc, que disposen de total independència econòmica. La raó és que Espanya està vivint a costa de Catalunya. Catalunya és una comunitat amb règim comú, és a dir, que tota la renda que aconsegueix va a parar a una “cistella” comú, on hi aboquen recursos totes les comunitats autònomes excepte Navarra i Euskadi. Després de que totes les comunitats hagin contribuït amb tots els seus beneficis, l’Estat fa una repartició “equitativa” (amb moltíssimes cometes) de tota la suma entre totes les comunitats autònomes.

Les dades són molt importants: Catalunya aporta de mitjana en 5 anys un 110% a la “cistella”, és a dir, aporta una desena part més del que ha rebut l’any anterior de la repartició que ha fet l’Estat. En canvi, Valencia tan sols aporta un 90%. Però no és una de les comunitats autònomes que aporta menys, ja que per sota seu es troben casos espectaculars com són Andalusia, Extremadura i Galícia, entre d’altres. El problema no seria tan greu si a Catalunya li tornessin un 10% menys del que a aportat, però les xifres d’aquests últims anys no ho demostren. Algunes d’aquestes xifres no superen el 85%. I és que no és just rebre menys que donar, i això és una clara mostra de que l’Estat Espanyol ens vol enfonsar, ens enfrontar amb el Govern per deixar-nos en evidència, vol que ens rebaixem al seu nivell i que piquen a l’ham que ens té preparat, però no ho podem fer, hem d’aguantar, i hem d’esperar, hem de ser més hàbils que ells, i quan sigui el moment, els tindrem acorralats a la seva pròpia trampa. No és qüestió de diners, és qüestió de justícia.