En el que segurament és uns dels millors articles publicats fins al moment al bloc, Itmar Zomeño intenta expressar la seva opinió sobre un dels temes que més debats ha centrat darrerament. Ha volgut subratllar que no vol inculcar la seva filosofia a ningú ni que pensem que les seves paraules són una veritat absoluta.
Per Itmar Zomeño
Al meu entendre, l’home en sí no té poder, sinó que té un afany destructiu que és el que provoca un conflicte amb la natura. Doncs bé, la natura és l’únic element que ens envolta sempre, i l’únic contra el que l’ésser humà no es podrà rebel·lar absolutament mai, ja que -ben mirat- també nosaltres som part de la natura. A més, és la que ens ha creat i només ella hauria de poder imposar-nos lleis. Ara, precisament, vull parlar sobre un dels problemes més grans que ha creat l’ésser humà: les lleis.Des de que l’home ha conegut les lleis (ja siguin legislatives, religioses o ètiques basades en elles) l’home s’ha trobat amb moltes dificultats, ja que moltes vegades les lleis obliguen a l’home a obeir a contracor i això provoca que l’home tingui ànsies de llibertat i s’intenti rebel·lar contra la natura, cosa que provoca l’autodestrucció. Per tant, les úniques lleis que l’home hauria d’obeir són les de la natura. L’home no ha viscut mai per influir, si no per ser influir per la natura.
En el punt que l’home és lliure és quan s’escapa d’aquelles influències que li han estat imposades (psicològiques, morals o el mateix medi). Quan això succeeix l’home crea una simbiòsi amb la natura i deixar de ser l’individu per passar a formar part del col·lectiu. Però malauradament, és evident que l’home actual difícilment podrà deixar de banda l’egoisme, per tant, només quan s’alliberi dels seus estímuls imposats aconseguirà ser part de la natura.
Ser la natura es la nostra meta, però l’ésser humà encara no s'ha acostumat a donar-ho tot per no rebre res a canvi a curt termini; només quan aixo succeeixi podrem assaborir la llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada