Per Jofre FitéJa fa bastants dies que el diari El Mundo està editant un llibre escrit per Jorge Fernández-Coppel, publicat a l'editorial "La Esfera de los Libros", controlada per Pedro J. Ramírez. El llibre és una biografia del general Queipo de Llano, un dels més sanguinaris dels generals colpistes de la Guerra Civil, però que quan Franco es va constituir com a cap d'estat, va criticar les seves polítiques i va ser silenciat. L'argument que es donava a l'hora de publicar-lo és que "es tractava de donar veu a un personatge silenciat per la història". Bé, pel que sembla si algú es llegeix el llibre no es trobarà imparcialitat, sinò més aviat una justificació dels crims que Queipo de Llano va cometre, i una exaltació de la seva figura.
Però aquest no és el primer llibre que l'autor, membre de l'Insitut d'Història i Cultura Aeronàutiques de l'Exèrcit de l'Aire, ha escrit sobre el tema: Fernández-Coppel ha escrit les memòries del general Gavilán (general que donava suport a la falange) i un llibre sobre l'esquadró blau, un esquadró d'aviació espanyola que va ajudar a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
A Queipo de Llano se l'acusa se ser un dels generals que tot i haber-se unit a Franco prou tard, més vides es va cobrar. Molts historiadors l'han calificat d'assassí sanguinari i el seu nom es relaciona amb l'assassinat del poeta Federico Garcia Lorca, ara bé, Fernández-Coppel en té una visió força diferent:
Durant la seva inervenció al programa de César Vidal a la cadena COPE, l'autor va tractar de netejar la imatge del cap de l'Exèrcit del Sud d'Espanya durant la guerra, justificant els seus asassinats definint-los com un element típic de la guerra. A més, tot i que molts historiadors han apuntat a Queipo de Llano com el comandament que ordenà asassinar a Federico García Lorca, Fernández-Coppel insisteix en que no hi ha cap mena de dada que el relacioni amb aquesta mort. També es van sentir crítiques al jutge Garzón per rastrejar les dades dels desapareguts durant la guerra civil.
Bé, a Alemanya, una cosa així hauria valgut uns quants anys de presó. Però com que a Espanya en general la transició es va portar com es va poder, i a més amb alguns intents de cop d'estat pel mig, no s'ha pogut fer cap “Judici de Nuremberg” aquí, i només ara sembla que es comencen a retirar plaques i estatues franquistes. Però ni tan sols sense un judici com aquell, té gaire sentit anar exaltant la figura d'aquell criminal i intentar justificar els seus crims? I més tenint a tots els historiadors en contra. Però ja no només per això si no també per que Queipo de Llano ens ha deixat “perles” com aquesta: "transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar"
No entenc gaire què se suposa que pretén el tal Fernández-Coppel (entrar al grup de suposats intel·lectuals espanyols del Manifiesto por la Lengua Común, potser?) amb aquest llibre, però no pas donar una visió imparcial.
En fi, que queden massa ferides obertes, però no crec que els hi haguem de posar una tirita i prou sinò també força aigua oxigenada perquè deixin de sagnar.
Però aquest no és el primer llibre que l'autor, membre de l'Insitut d'Història i Cultura Aeronàutiques de l'Exèrcit de l'Aire, ha escrit sobre el tema: Fernández-Coppel ha escrit les memòries del general Gavilán (general que donava suport a la falange) i un llibre sobre l'esquadró blau, un esquadró d'aviació espanyola que va ajudar a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
A Queipo de Llano se l'acusa se ser un dels generals que tot i haber-se unit a Franco prou tard, més vides es va cobrar. Molts historiadors l'han calificat d'assassí sanguinari i el seu nom es relaciona amb l'assassinat del poeta Federico Garcia Lorca, ara bé, Fernández-Coppel en té una visió força diferent:
Durant la seva inervenció al programa de César Vidal a la cadena COPE, l'autor va tractar de netejar la imatge del cap de l'Exèrcit del Sud d'Espanya durant la guerra, justificant els seus asassinats definint-los com un element típic de la guerra. A més, tot i que molts historiadors han apuntat a Queipo de Llano com el comandament que ordenà asassinar a Federico García Lorca, Fernández-Coppel insisteix en que no hi ha cap mena de dada que el relacioni amb aquesta mort. També es van sentir crítiques al jutge Garzón per rastrejar les dades dels desapareguts durant la guerra civil.
Bé, a Alemanya, una cosa així hauria valgut uns quants anys de presó. Però com que a Espanya en general la transició es va portar com es va poder, i a més amb alguns intents de cop d'estat pel mig, no s'ha pogut fer cap “Judici de Nuremberg” aquí, i només ara sembla que es comencen a retirar plaques i estatues franquistes. Però ni tan sols sense un judici com aquell, té gaire sentit anar exaltant la figura d'aquell criminal i intentar justificar els seus crims? I més tenint a tots els historiadors en contra. Però ja no només per això si no també per que Queipo de Llano ens ha deixat “perles” com aquesta: "transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar"
No entenc gaire què se suposa que pretén el tal Fernández-Coppel (entrar al grup de suposats intel·lectuals espanyols del Manifiesto por la Lengua Común, potser?) amb aquest llibre, però no pas donar una visió imparcial.
En fi, que queden massa ferides obertes, però no crec que els hi haguem de posar una tirita i prou sinò també força aigua oxigenada perquè deixin de sagnar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada