Cuba: dictadura o democràcia?

Després de gairebé cinquanta anys al poder, Fidel Castro va anunciar el 19 de febrer d’enguany que renunciava a tornar a la presidencia de Cuba, després d’entrar a l’ Habana el 8 de gener del 1959. Des de llavors, ha mantingut una fèrria dictadura i ha deixat a Cuba com a un dels països més pobres d’Amèrica.

Va néixer a Birán, el 13 d’agost de 1926, i l’any 1945 va iniciar els seus estudis de Dret a l’Habana. Tres anys després, es va casar amb qui va tenir un fill, Mirtha Díaz-Balart, però el matrimoni només va durar fins el 1954. El 1953 va dirigir l’assalt fallit contra el règim del golpista Fulgencio Batista, en el que també va intervenir el seu germà Raul. A resultes d’això, ell i el seu germà van ser condemnats a presó. L’expresident cubà va ser condemnat a 15 anys de presó. Durant el judici va pronunciar la famosa frase: "la historia me absolverá". El 1955, els dos germans abandonen la presó de l’Illa de Pinos gràcies a l’amnistia del govern de Batista. Aquell mateix any es van exiliar a Mèxic, on van conèixer a Ernesto "Che" Guevara.

Castro i el Che van preparar el seu retorn a Cuba. El 25 de novembre del 56, va sortir de Santiago de la Peña (Mèxic) amb tan sols 82 homes a bord del iot Granma per iniciar la revolució. El 2 de decembre va desembarcar a Cuba. El dia 1 de Març va anunciar la guerra total al país i va demanar el suport de la població per enderrocar a Batista. El primer dia de 1959, el famós 1 de gener, Batista va marxar del país derrotat i es va proclamar el triomf de la revolució. Finalment, el dia 8 de gener, Castro va entrar triomfal a l’Habana. Tan bon punt va arribar al poder, va expropiar la gran majoria dels latifundis i va nacionalitzar les empreses estrangeres, la majoria americanes. Una setmana després, els EEUU van decretar l’embargament de les exportacions cubanes. El 1961 es va oficialitzar el trencament de relacions entre Cuba i els EEUU. El 1965, coincidint amb la renúncia del Che als seus càrrecs, Castro va dirigir la conversió de Partit Unit de la Revolució Socialista (PURS) en Partit Comunista de Cuba (PCC). El dia 1 d’agost del 2006, va delegar el poder temporalment al seu germà Raul. En diverses ocasions van córrer rumors sobre la seva mort. I, finalment, el 19 de febrer del 2008 va anunciar que no tornaria a la presidencia de Cuba.

És evident, doncs, que la vida de l’expresident ha marcat un abans i un després en la història de Cuba. Però, un cop vista la situació actual del país, hi ha moltíssima gent que es pregunta si Fidel Castro ha sigut un bon president. D’altres, es pregunten si ha sigut un dictador. Penso que la desposta, per òbvia, hauria de caure pel seu propi pes. A ningú se li escapa que en un país on el poder passa d’un germà a un altre, hi ha una dictadura bestial. Ha sigut Castro un bon president? Si mirem la situació actual del país (econòmica, social, cultural…) veurem clarament que no, doncs és un dels països més pobres d’Amèrica, molta gent ha marxat del país a causa del règim dictatorial de Castro, i la gran majoria dels seus habitants estan totalment en contra del govern actual. Però els que estan a favor del dictador, diuen que a Cuba tothom té els serveis bàsics coberts i que ha sigut un dels únics polítics que han pogut implantar un comunisme. No obstant, però, qui volia estudiar a Cuba havia de passar-se anys després al servei del país, perquè Cuba li havia pagat els estudis. Això no és, partidaris de Fidel, violar els drets i les llibertats d’una persona? Anem a suposar que un ciutadà de Cuba vol estudiar Medicina. L’Estat li ha de pagar per força els seus estudis, perquè com que tot l’ensenyament és públic, per força els seus estudis seran pagats per l’Estat. Imaginem que finalment es treu la carrera i que li surt una feina molt bona a Catalunya, per ficar un exemple. Què passa llavors? Que no pot marxar del país fins que no ha treballat uns anys al servei de la nació. I això ha passat amb metges, advocats, mecànics…

Amb això no vull dir que no sigui partidari d’un comunisme ben aplicat –cal recordar que fins a dia d’avui mai, repeteixo, mai, hi ha hagut un comunisme aplicat en tota la seva totalitat-, però no sóc partidari de cap dictadura, encara que sigui de la meva ideologia.