Lluita Pel Poder

En menys d’un mes, els números 2 i 3 del PP han decidit abandonar el partit. Ángel Acebes ha renunciat a ser reescollit com a secretari general i Eduardo Zaplana es dedicarà d’ara endavant a gestionar Telefònica. La marxa dels dos màxims representants de l’aznarisme fa palesa la divisió interna que està vivint a dia d’avui el principal partit de l’oposició. Amb una part de la militància a favor de la renovació i de la centralització del partit i amb l’altra a favor de la línia conservadora i tradicionalista de Maria San Gil, que ha anunciat que no es presentarà a les eleccions al parlament basc, i Ortega Lara, última baixa del partit, el Partit Popular afrontarà d’aquí a una setmana el seu congrés.

El Mundo, el diari més antiprogressista i conservador d’Espanya –amb el permís de La Razón–, va titular fa pocs dies amb: “Rajoy, el líder cuestionado” i més endavant va destacar que Rajoy “se atrinchera con sus fieles pero nadie cree en él para el 2012”. A més, l’exportaveu del Govern Aznar, Miguel Ángel Rodríguez, va avisar a Rajoy: “no esperarás que ahora corran los aznaristas a apoyarte”.

Un altre que –com Acebes, Rato, Zaplana i San Gil– no segueix al partit és Josep Piqué. Acebes se’l va carregar per catalanista i per centrista, i Rajoy se’n va rentar les mans. Des de llavors fins ara no transcorregut ni tan sols un any. Després de la derrota electoral del 9 de març, Rajoy pretén presentar-se als espanyols com un centrista. Fins fa molt poc era ell qui perseguia als centristes o deixava que el tàndem Acebes-Zaplana ho fessin. Queda demostrat, doncs, que Rajoy no és l’excepció del partit en el que està i que és igual de mentider i de manipulador que la resta de dirigents del seu partit.

Però, la crisi del partit és només deguda al canvi ideològic de Rajoy? La crisi actual del PP és conseqüència de la deriva radical que Aznar va imposar al partit. El president que va donar suport a la guerra a l’Iraq va col·locar al PP cada vegada més a la dreta més extrema, fins a unes posicions tan radicals que l’han allunyat també de la gran majoria de l’electorat, motiu principal pel qual Mariano Rajoy ha hagut de fer un gir de 180 graus en les seves idees. A més, també s'hi ha de sumar els interessos per presidir i gestionar el partit per part d'Esperanza Aguirre, que primer va voler desplaçar a segona fila a Gallardón i que ara, malgrat que digui que no, intenta fer el mateix amb Rajoy. I ara per ara s’està esbossant pels conservadors un futur com el d’ERC, molt difícil per la diversificació d’ideals i d’intencions dels militants del partit. Als populars els caldrà una altra refundació com la del 1989 si no volen perdre molt de terreny en el mapa polític d’Espanya.