dissabte, de maig 24, 2008

Per un món millor: Anarco-comunisme

Per Jordi Trapé
Estem vivint en una societat on tothom va per lliure, sense tenir en compte les conseqüències; on la gent va de madura, i que de tant madurs que volem semblar, estem podrits; on els diners són la base de tot; on donem excuses amb les multinacionals; etc. Al cap i a la fi som nosaltres els que hem de decidir el camí que triarem, així que res d’excuses. Hem de forjar el nostre destí, intentant ser qui som i no clons, com està passant ara. Es penós de veure, però que hi farem, que la gent és guai si fuma i te amics xungus. Això es ser un imbècil! Primer preocupa’t pel que passa el teu voltant i obre els ulls. Davant d’una societat podrida per tanta maduresa aparentada, demano que es replantegi seriosament el futur de tots, que es trïi la millor opció, que per descomptat sigui l’opció que realment faci progressar la raça humana cap un món gairebé perfecte. Molta gent pensa que no és posible, però realment l’opció existeix i es diu Anarco-comunisme.

La solució és més que simple: treballa i seràs recompensat tenint totes les necessitats cobertes, sense diners. El treball de tots serà per a tots: tu dones, tu reps. I és per això que demano una cooperació entre tothom per tal d’aconseguir l’objectiu primordial, ser feliç i fer feliç als altres, no és gens complicat, es tracta d’eliminar la mica de malícia que tenim, i com va dir molt bé Abraham Lincoln: “al no voler ser esclau, tampoc vull ser amo, hem de ser lliures, lluitar per la llibertat de tots els habitants del món, no voler ser superior a ningú, sigui d’on sigui o sigui com sigui, tots som éssers humans, amb les seves diferencies i semblances, però humans”.

L’Anarco-comunisme necessita una revolució al darrere, una revolució social verdadera, en la que la gent cregui de veritat en un món millor, lliure, sense de perdedors ni guanyadors, sense rics ni pobres. El principal objectiu de la revolució seria donar a conèixer el moviment que ho pot canviar tot. Aquest treball s’ha de realitzar amb el suport de tothom i la revolució ha de ser pacífica, feta a través de l’art i la literatura; per a res s’ha d’utilitzar la violència. Aquesta revolució té com a meta: abolir els diners, la cooperació entre tots els pobles, i també la dissolució de l’estat, aquest últim a la llarga. Amb aquest tres punts es pot aconseguir el que l’ésser humà no ha aconseguit amb tota la seva història, la unió de tots els pobles per un bé comú, la llibertat i la felicitat de tots.

Un cop obtingut el poder, s’impulsarien mesures per encarar les coses cap a un futur prometedor. Primer de tot s’hauria d’instal·lar un nou sistema educatiu, sense competitivitat, amb una educació plena de valors i de veritats. A més, l’estat es quedaria amb els mitjans de producció, i un cop aconseguits aquests dos principals objectius, es procediria a l’abolició de l’estat, i el poder estaria plenament a les mans del poble, com en la estructura teòrica dels soviets i, a partir d’aquí, que el poble decideixi.

Espero que aquest text hagi fet obrir els ulls a algú.

I com va dir el Che: “podrán cortar todas las flores, però nunca acabarán con la primevera”.

I com he dit abans intenta ser tu mateix, decideix, no deixis que els altres decideixin per tu, sigues lliure.

I recorda intenta ser feliç i fer feliç els altres, al cap i a la fi, la vida és per a disfrutar-la al màxim, la felicitat és el més important.

BE A FREE BIRD,
BE YOURSELF,
BE A REVOLUTIONARY.

3 comentaris:

Timbaler ha dit...

Ei amic Trapè, crec que la teva proposta es bona, seria un bon model de vida, per no perfecte.
M'agrada però malauradament veig a una serie de persones molt poc predisposades a canviar perquè com tu has dit els diners o mouen tot i aquesta gent que en té tants i que les coses li van perfecte i pot manar a tothom que vol no s'apunta al carro de la revolució.

Però per provar que no quedi.

Visca l'anarco-comunisme, però sobretot que visqui els blogs d'opinió juvenil.

Cuideivos companyers.

Jofre ha dit...

Ei, Jordi

La proposta està bé, la teoria, vaja. Però, com molts cops passa, dur-ho a la pràctica ja són figues d'un altre paner. Per dur-ho a la pràctica caldria o que, almenys un 95% de la gent hi estigués a favor i predisposada, o bé caldria una acció molt violenta, la qual cosa no crec que sigui gaire adequada.

chomsky ha dit...

Company Jordi, em plau observar com, tot i la teva joventut, ja demostres certes inquietuts no gens vanes i frívoles. Tant de bo molta gent s'encaminés cap allà on propugnes. Tot i que, si em permets, debatré la teva postura: em sembla encertada la teva percepció, però trobo que l'objectiu peca d'ingenu; m'explicaré: existeix una dualitat que és la base del sentit humà, aquestà és la relació entre les percepcions i els objectius. Evidentment, ambdós conceptes estan lligats, tot i que un no condueix necessàriament a l'altre. Que la percepció sigui la necessitat d'un món millor no implica que els objectius vinguin implícits en aquesta definició de món millor: els objectius, per tant, no poden ser l'abolició dels diners, ni l'establiment de l'economia del regal ni la destrucció de l'estat, perquè ja està implícit en les percepcions. Al contrari, els objectius haurien de ser, i és la part complexa de la praxis anarquista, madurar. Per molt que hagis criticat el concepte al principi, és la base i l'objectiu de tota societat anarquista: fer que tots els individus es plasmin, madurin, beguin de l'essència de la llibertat mateixa. Company, l'art, la literatura la cultura en general és molt important, però seriem ingenus si ens quedéssim només aquí. Hi ha milions de persones vivint en la misèria. Creus realment que el que els farà millorar és la cultura? jo crec que no, company. Mai s'ha de renunciar a la pau, mai, però, desgraciadament, no estem prou madurs per a no emprar la violència. Mentre pintem un quadre, escrivim un article o assistim a concerts benèfics, els més miserables es debaten entre la vida i la mort. Company, quan madurem, quan arribem a la societat perfecta, abandonarem la violència; mentre hi hagi desigualtats tan grans, la no violència es converteix en el millor aliat de l'status quo burgès.

Company, segueix així. M'agradaria comentar amb tu certs aspectes. t'adjunto el meu mail: xaviergarcia17@hotmail.com