Per un món millor: Anarco-comunisme

Per Jordi Trapé

Estem vivint en una societat on tothom va per lliure, sense tenir en compte les conseqüències; on la gent va de madura, i que de tant madurs que volem semblar, estem podrits; on els diners són la base de tot; on donem excuses amb les multinacionals; etc. Al cap i a la fi som nosaltres els que hem de decidir el camí que triarem, així que res d’excuses. Hem de forjar el nostre destí, intentant ser qui som i no clons, com està passant ara. Es penós de veure, però que hi farem, que la gent és guai si fuma i te amics xungus. Això es ser un imbècil! Primer preocupa’t pel que passa el teu voltant i obre els ulls. Davant d’una societat podrida per tanta maduresa aparentada, demano que es replantegi seriosament el futur de tots, que es trïi la millor opció, que per descomptat sigui l’opció que realment faci progressar la raça humana cap un món gairebé perfecte. Molta gent pensa que no és posible, però realment l’opció existeix i es diu Anarco-comunisme.

La solució és més que simple: treballa i seràs recompensat tenint totes les necessitats cobertes, sense diners. El treball de tots serà per a tots: tu dones, tu reps. I és per això que demano una cooperació entre tothom per tal d’aconseguir l’objectiu primordial, ser feliç i fer feliç als altres, no és gens complicat, es tracta d’eliminar la mica de malícia que tenim, i com va dir molt bé Abraham Lincoln: “al no voler ser esclau, tampoc vull ser amo, hem de ser lliures, lluitar per la llibertat de tots els habitants del món, no voler ser superior a ningú, sigui d’on sigui o sigui com sigui, tots som éssers humans, amb les seves diferencies i semblances, però humans”.

L’Anarco-comunisme necessita una revolució al darrere, una revolució social verdadera, en la que la gent cregui de veritat en un món millor, lliure, sense de perdedors ni guanyadors, sense rics ni pobres. El principal objectiu de la revolució seria donar a conèixer el moviment que ho pot canviar tot. Aquest treball s’ha de realitzar amb el suport de tothom i la revolució ha de ser pacífica, feta a través de l’art i la literatura; per a res s’ha d’utilitzar la violència. Aquesta revolució té com a meta: abolir els diners, la cooperació entre tots els pobles, i també la dissolució de l’estat, aquest últim a la llarga. Amb aquest tres punts es pot aconseguir el que l’ésser humà no ha aconseguit amb tota la seva història, la unió de tots els pobles per un bé comú, la llibertat i la felicitat de tots.

Un cop obtingut el poder, s’impulsarien mesures per encarar les coses cap a un futur prometedor. Primer de tot s’hauria d’instal·lar un nou sistema educatiu, sense competitivitat, amb una educació plena de valors i de veritats. A més, l’estat es quedaria amb els mitjans de producció, i un cop aconseguits aquests dos principals objectius, es procediria a l’abolició de l’estat, i el poder estaria plenament a les mans del poble, com en la estructura teòrica dels soviets i, a partir d’aquí, que el poble decideixi.

Espero que aquest text hagi fet obrir els ulls a algú.

I com va dir el Che: “podrán cortar todas las flores, però nunca acabarán con la primevera”.

I com he dit abans intenta ser tu mateix, decideix, no deixis que els altres decideixin per tu, sigues lliure.

I recorda intenta ser feliç i fer feliç els altres, al cap i a la fi, la vida és per a disfrutar-la al màxim, la felicitat és el més important.

BE A FREE BIRD,

BE YOURSELF,

BE A REVOLUTIONARY.